Tu, què volies fer com a conseller? De debò volies millorar l’educació en aquest país? No n’hi ha prou amb voler-ho. Ni tan sols n’hi ha prou amb deixar-se aconsellar per tots aquells que diuen que ho volen.
Ara ja saps que el teu nom sona, surts en travesses i “si depèn d’ell” et nomenaran. No “ets” però estàs a punt, com un capoll o una pupa a punt d’esclatar. Gaudeix d’aquest moment. Abraça’l. Percep cada segon aquesta sensació de culminació, de triomf. Paladeja aquests dies de nervis continguts -que té pinta que seran bastants- perquè després t’espera un marron que t’ho flipes, nano.
Ja t’ho dic ara, facis el que facis, una bona part de la comunitat educativa se’t girarà en contra. En aquests moments, el desconcert és tan gran i la desunió tan ferotge que no podràs fer una passa sense trepitjar mil cinc-cents ulls de poll pel cap baix. Com que et veig una mica perdut -i és normal, això és una puta selva- et donaré uns consells de franc per als teus primers dies.
Primer: busca calers. D’on sigui. treu-los de sota les pedres, de la partida destinada a “m’és ben igual” agafa’n tots els que puguis. Prepara una bossa en condicions, parla amb els bancs; no sé com, però porta’n. Per cert, ves a Madrid, que aquí no n’hi ha mai. Potser ara voldran quedar bé i rasques alguna coseta.
Mentrestant: Gestos. Política de gestos. Reuneix-te amb els sindicats. porten molts anys menystinguts pels successius consellers i conselleres d’esquerra republicana. Parla amb ells i fes-te fotos. Jo els convocaria en algun institut d’alta complexitat (ho dieu així), d’aquests que semblen una ciutat d’extraradi distòpica, i així marques un abans i un després -bé, això del després, ja en parlarem-. No somriguis excessivament, ja no estàs en campanya. posa cara circumspecta, d’importància i determinació, saps? No aquella de preocupació com si ens caigués una maledicció a sobre. Més aviat la de gestor competent que accepta un desafiament a l’alçada del seu heroisme burocràtic. Reuneix-te amb associacions de pares i de mestres, reuneix-te amb associacions d’estudiants, escolta tothom i fes-te fotos. “Esperit conciliador”, aquest ha de ser el teu objectiu.
Segon: aquí ve quan el maten. Tu, què volies fer com a conseller? De debò volies millorar l’educació en aquest país? No n’hi ha prou amb voler-ho. Ni tan sols n’hi ha prou amb deixar-se aconsellar per tots aquells que diuen que ho volen. Què entens per educació? Ah, la gran pregunta. Puja una muntanya amb moltes escaletes i quan arribis al pic t’hi asseus en la posició del lotus a reflexionar. Estigues-t’hi tot el temps que necessitis, setmanes o mesos, el que et calgui. Quina part d’això que has reflexionat creus que li pertoca a l’escola? Ja t’ho demano abans no baixis i hagis de fer el viatge dues vegades.
Mentre no sàpigues contestar a aquestes dues preguntes, val més que no et plantegis millorar res ni fer cap canvi per petit que et sembli. Fes com els teus predecessors i acontenta el curt termini. Què vol dir això? Fàcil: juga amb el calendari, mareja amb disposicions legals, compra joguines electròniques, observa com davallem en l’ús del català, queixa’t dels informes internacionals, digues que l’any que ve sí que invertirem en educació, manifesta molt seriosament que la formació professional és la teva prioritat i espera pacientment el teu relleu. No pateixis, no trigarà gaire.
pols de guix 